Aquesta terrassa del centre de Barcelona és una petita, però completa bombolla climàtica aïllada del soroll i la contaminació dels carrers de l'Eixample.
Els seus habitants, una jove família amb fills, es van enamorar del pis per les possibilitats que tenia la terrassa. Es mudaven d'una latitud més alta, per tant, el clima de la capital catalana per a ells és càlid, i els exteriors es converteixen en llocs molt aprofitables durant la major part de l'any.
Tenint aquests antecedents en compte, Teodora va projectar un espai amb molta comoditat, tenint molta cura en la selecció de mobiliari, com si es tractés d'un saló interior.
El terreny tenia un pendent molt pronunciat que es va haver de corregir amb un graó en el paviment de fusta tècnica, just en la meitat del pati. En la part més elevada i allunyada de l'habitatge es va proposar la zona de relax amb dos sofàs d’exterior d'inspiració autòctona menorquina. Aquests sofàs estan composts per dues i tres places de seients de gran confort amb coixins de suport de diferents grandàries i colors, dues taules auxiliars ceràmiques amb formes orgàniques, i un llum dempeus que projecta la llum acollidora d'un espai interior en l'exterior. A un lateral i limitant amb el desnivell, s'ha instal·lat una columna de dutxa de disseny Teodora amb la mateixa fusta que la tarima.
Aquesta zona chill out està coberta del sol amb una pèrgola de ferro amb llistons de fusta sintètica, disposats en forma d'espiga per aportar vitalitat i trencar amb la uniformitat lineal del paviment. S'aprofita també la pèrgola com a suport d'il·luminació zenital amb focus direccionables i d'un pràctic ventilador amb aspes de fusta que no només dissipa la calor, sinó que també espanta els molestos mosquits.
A la part baixa del graó i més pròxima a l'habitatge, s'ha disposat la zona de menjador amb el protagonisme d'una gran taula de 240 cm amb sobre de material ceràmic, una estructura lleugera d'alumini d'alta resistència i potes de fusta tropical. Acompanyen a la taula sis funcionals i folgades cadires amb respatller i seient de filatura sintètica trenada manualment, i estructura de teca sense tractar.
La zona del menjador es protegeix dels raigs UVA i de mirades alienes amb un tendal motoritzat amb comandament a distància de més de cinc metres, de braços invisibles i teixit screen blanc gris. Inclou un sensor de vent que recull automàticament el tendal en cas de condicions adverses.
La vegetació arbustiva, frondosa i irregular, emmarca perimetralment els tres costats de la terrassa amb un embellidor metàl·lic de color gris carbó disseny de Teodora que perfila el graó, i la linealitat del qual es veu feta fallida per uns tests de terracota de diferents diàmetres amb espècies aèries i rèptils de textures desiguals. La intimitat es veu reforçada amb un tancament de vímet natural sobre la tanca de forja existent.
Aquesta terrassa del carrer València s'ha convertit en l'espai més utilitzat per la família i el més desitjat pels convidats i veïns de l'interior d'illa.